A Clickedu, com a plataforma de gestió per als centres educatius, entenem la importància de dotar els equips directius, personal d’administració, professionals psicopedagogs i docents de les eines per garantir la igualtat d’oportunitats a l’escola.
Les xifres reflecteixen la urgència d’actuar. Segons el darrer informe PISA, i d’acord amb l’anàlisi d’Esade “Todo lo que debes saber de PISA sobre equidad“, la diferència de rendiment acadèmic entre l’alumnat més afavorit socioeconòmicament i el menys afavorit pot equivaldre a més de tres anys d’escolarització (més de 120 punts). A més, el 25% dels estudiants de menor nivell socioeconòmic té gairebé quatre vegades més probabilitats de repetir curs que el 25% dels més afavorits. Això subratlla que l’origen socioeconòmic continua sent el factor més determinant de l’èxit educatiu a Espanya. Per això és crucial que els centres prenguin mesures actives perquè el rendiment no sigui una funció del codi postal o de la renda, sinó de l’esforç individual.
La bretxa socioeconòmica a l’aula exigeix metodologies i sensibilitat per part del professorat, tot i que és evident que el problema és complex i requereix esforços per part de les institucions públiques, incloent-hi ajuts econòmics i altres mesures per reduir les desigualtats. A continuació, explorem com identificar aquesta realitat i quines estratègies són més efectives per combatre-la.
Índice de contenidos
Com es manifesta la desigualtat socioeconòmica a l’aula
La desigualtat educativa derivada del context social es manifesta de múltiples maneres, algunes evidents i d’altres més subtils, però totes impactants en el desenvolupament de l’estudiant.
La desigualtat es pot notar en factors externs o en aquells que afecten directament el procés d’aprenentatge. Així, com a manifestacions visibles, destaquen:
- Bretxa digital. Manca d’accés a dispositius (ordinadors, tauletes) o a una connexió a internet estable a casa.
- Recursos materials. Escassetat de llibres de suport o material escolar de qualitat i necessitat de beques de menjador o transport.
- Suport extraescolar. Impossibilitat de pagar classes de reforç, idiomes o activitats esportives.
Les manifestacions invisibles més importants de la desigualtat socioeconòmica són:
- Vocabulari i capital cultural. Menor exposició a certs coneixements, lectures o viatges, afectant el rendiment en assignatures específiques.
- Expectatives i autoestima. Baixa percepció d’autoeficàcia i un menor nivell d’expectatives acadèmiques per part de l’entorn familiar.
- Disponibilitat de les famílies. Dificultats de les famílies amb feines precàries per participar en reunions o fer seguiment de tasques.
La detecció primerenca per part del professorat és crucial. Cal mirar més enllà del simple rendiment acadèmic i observar les barreres sistèmiques que poden estar afectant l’estudiant. L’educació és el motor de la igualtat d’oportunitats, i reconèixer aquestes disparitats és el primer pas per neutralitzar-les.
El paper del professor davant la diversitat econòmica
El docent és l’agent de canvi més poderós dins del centre. Per
- Fomentar un clima inclusiu i empàtic. Crear un espai on la diversitat de contextos sigui vista com una riquesa, no com una carència. Cal evitar activitats que requereixin materials cars o viatges onerosos.
- Potenciar el valor de l’esforç i no només el resultat. Posar el focus en el procés d’aprenentatge, la perseverança i la millora individual, en lloc de les notes que poden estar molt influenciades pel suport extern.
- Sensibilitzar tot l’alumnat. Utilitzar el currículum (literatura, història, ètica) per debatre sobre la justícia social i l’equitat.
Metodologies inclusives per compensar desigualtats
La inclusió educativa és un principi rector bàsic i un dret fonamental per a tot l’alumnat, tal com subratlla la LOMLOE. En un article recent repassàvem les metodologies inclusives a l’aula per a una educació sense barreres, però el tractament de les desigualtats socioeconòmiques mereix un capítol específic. En aquest sentit, l’aplicació de mètodes inclusius a l’aula és la millor estratègia compensatòria:
- Aprenentatge cooperatiu. Aquest mètode fomenta la col·laboració i l’ajuda mútua. En lloc de competir, els estudiants es converteixen en un recurs de suport mutu, anivellant les diferències de coneixement.
- Aprenentatge basat en projectes (ABP) amb recursos accessibles per a tothom. És important dissenyar els projectes garantint que la recerca pugui completar-se a la biblioteca del centre o amb materials gratuïts, sense requerir accés a hardware o software costosos a casa.
- Gamificació i recursos digitals gratuïts per equilibrar oportunitats. Convé utilitzar plataformes i eines obertes i gratuïtes per fer accessible la tecnologia a tothom.
- Tutories individualitzades i acompanyament personalitzat. Cal assignar temps de tutoria dins de l’horari escolar per oferir el reforç i el seguiment que alguns estudiants no poden rebre fora del centre.
Recursos i eines útils per a docents
L’ús intel·ligent de la tecnologia i els recursos disponibles pot mitigar la bretxa socioeconòmica a l’aula. En aquest sentit, algunes idees enfocades en la tecnologia són:
- Clickedu, un aliat. Plataformes com Clickedu permeten centralitzar els recursos digitals que el docent comparteix amb l’alumnat, assegurant que tothom accedeixi al mateix material i eliminant la necessitat de materials impresos no essencials.
- Repositoris de contingut obert (OER). És convenient fomentar l’ús de biblioteques de recursos educatius oberts (OER, per les seves sigles en anglès) que ofereixin materials d’alta qualitat validats per altres docents, sense cap cost.
- Eines digitals per crear activitats inclusives sense costos addicionals. El docent pot crear i compartir qüestionaris, presentacions o vídeos interactius utilitzant eines gratuïtes que són accessibles des de qualsevol dispositiu amb navegador web.
A més de les solucions tecnològiques, és fonamental que el centre implementi programes i projectes d’acció social que reforcin la igualtat des de la gestió del dia a dia:
- Programes de reforç i suport educatiu per a contextos vulnerables. Es tracta d’identificar i prioritzar els estudiants més vulnerables per a beques de reforç o activitats extraescolars subvencionades.
- Projectes solidaris o cooperatius dins del centre educatiu. Es poden organitzar mercats de llibres de segona mà, activitats de cessió de material escolar, programes de mentoria entre estudiants o iniciatives de suport tecnològic dins la comunitat escolar.
Com establir una comunicació no invasiva amb les famílies amb dificultats econòmiques
En treballar la desigualtat socioeconòmica al centre, és fonamental també tenir en compte la comunicació adreçada a les famílies en situació de vulnerabilitat. A més dels punts comentats al recent article “Tecnologies al servei del vincle entre famílies i centres escolars”, recomanem que la comunicació amb aquestes famílies sigui discreta, respectuosa i proactiva. Els punts a considerar són:
- Comunicacions privades. Les comunicacions sobre dificultats econòmiques o beques han de ser sempre privades i adreçades al progenitor o tutor legal.
- Previsió. És important preveure les problemàtiques d’aquestes famílies i oferir les solucions amb antelació i de forma proactiva, per exemple beques per al menjador o recursos educatius gratuïts.
- Flexibilitat. Un altre punt important és mostrar empatia amb els horaris laborals complexos i oferir alternatives a les reunions presencials, com ara trucades telefòniques.
Abordar la desigualtat a l’aula és, sens dubte, un compromís col·lectiu. Tal com afirma la UNESCO, “l’accés a l’educació no és suficient; l’equitat en l’aprenentatge és el que veritablement transforma les societats”. Amb aquesta premissa i el suport institucional, materialitzat sobretot en més recursos económics i humans, podem assegurar que l’escola sigui el veritable motor d’ascens social, garantint que cada estudiant pugui desenvolupar tot el seu potencial en igualtat d’oportunitats.
