Esta legislación establece la necesidad de un modelo de enseñanza basado en la calidad y la equidad para atender la diversidad de necesidades, capacidades y ritmos de aprendizaje.
Però la inclusió no és només un marc legal; és una acció metodològica. Avui, hi ha un conjunt de metodologies inclusives a l’aula provades que permeten als centres transformar aquest principi en realitat. La clau rau en la flexibilitat per adaptar el currículum i l’entorn, garantint la participació i l’èxit de cadascun dels estudiants.
Índice de contenidos
Què és l’educació inclusiva i en què es diferencia de l’“educació especial”?
És fonamental diferenciar aquests dos enfocaments, entre l’educació inclusiva i l’especial, ja que la seva filosofia és oposada:
- Educació especial. Tradicionalment, s’ha centrat en l’alumne i en les seves necessitats educatives especials (NEE). L’enfocament se centra en el “dèficit” de la persona, i requereix que l’alumne s’adapti al sistema o sigui assistit en entorns paral·lels, cosa que condueix a la segregació.
- Educació inclusiva. En aquest cas, el focus està en l’entorn. El seu objectiu és eliminar les barreres del context (metodològiques, físiques i socials) perquè el sistema s’adapti a cada estudiant. El canvi és conceptual: es passa de veure una “persona amb discapacitat” a identificar un “entorn discapacitant”.
El principi de la inclusió educativa és clar: la barrera no rau en la capacitat de l’alumnat, sinó en la rigidesa dels processos i de la manera d’ensenyar. Per això, organismes com la UNESCO promouen la transformació dels sistemes per assegurar l’accés universal, currículums flexibles i recursos adequats, fonamentat en el reconeixement de la diversitat com una fortalesa. D’aquesta manera, l’objectiu és que tots aprenguin junts i en igualtat de condicions a l’aula ordinària.
Cinc metodologies inclusives contrastades
Per assegurar la participació i l’èxit de la diversitat a l’aula, els centres han de basar-se en enfocaments pedagògics que promoguin la flexibilitat i la col·laboració. Els dos grans marcs conceptuals que guien la planificació de l’educació sense barreres són el disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) i l’aprenentatge cooperatiu inclusiu. El primer és el marc curricular per excel·lència per a la inclusió. El DUA busca dissenyar la planificació didàctica des de l’inici (universal) per a la diversitat, oferint múltiples formes de presentació de la informació, múltiples formes d’execució i expressió per part de l’alumnat, i múltiples formes de motivació.
Pel que fa a l’aprenentatge cooperatiu inclusiu, és una estratègia que organitza l’aula en grups heterogenis on l’èxit de cada estudiant està intrínsecament lligat a l’èxit del grup. Fomenta la responsabilitat individual, el suport entre iguals i desenvolupa l’empatia.
Aquests marcs ens ajuden a entendre com aplicar les metodologies específiques d’educació inclusiva més comunes:
- Flipped classroom (classe invertida). Aquesta metodologia és altament inclusiva, ja que desplaça la instrucció directa fora de l’aula. En alliberar temps a classe, el docent es pot centrar en l’atenció personalitzada, el reforç de continguts i la resolució de dubtes al moment, ajustant-se als diferents ritmes d’aprenentatge.
- Aprenentatge basat en problemes o projectes (ABP). L’ABP facilita l’atenció a la diversitat a l’aula perquè permet a l’alumnat abordar els continguts des de múltiples habilitats i interessos, aplicant els principis del disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) en l’execució.
- Comunitats d’aprenentatge participatives. Es basen en la interacció i l’aprenentatge dialògic amb tota la comunitat. Estratègies com els grups interactius promouen l’aprenentatge cooperatiu inclusiu, on l’ajuda entre companys és essencial.
- Paisatges d’aprenentatge. Paisatges d’aprenentatge. Aquesta metodologia dona gran autonomia a l’estudiant, oferint un mapa visual d’activitats (obligatòries, optatives i voluntàries). L’alumne gestiona el seu propi itinerari, cosa que permet l’adaptació curricular al ritme i interès individual.
- Learning by doing (aprendre fent). Aquest enfocament promou l’aprenentatge actiu, pràctic i experimental, la qual cosa facilita l’adquisició de coneixements de manera significativa, especialment útil per a aquells alumnes que aprenen millor a través de l’experiència directa i manipulativa.
Estratègies per implementar metodologies inclusives
La implementació reeixida d’aquestes dinàmiques per treballar la diversitat requereix una combinació de formació, adaptació curricular i suport tecnològic. Aquí és on la direcció del centre i la gestió escolar juguen un paper decisiu:
- Capacitació docent contínua. La formació en el DUA i en l’ús d’eines tecnològiques accessibles és la base perquè el professorat pugui dissenyar currículums flexibles.
- Adaptacions curriculars efectives És vital ajustar els continguts i mètodes d’ensenyament per atendre la diversitat de l’alumnat sense segregar. Això inclou oferir diferents nivells de suport, materials diversificats i criteris d’avaluació flexibles.
- Ús de tecnologies educatives (EdTech). La tecnologia és la gran aliada de la inclusió educativa. La integració de les TIC a l’aula transforma l’educació, fomentant l’aprenentatge interactiu i personalitzat. A més, una plataforma de gestió per a centres educatius com Clickedu facilita:
- La personalització de la gestió de la diversitat, permetent registrar i fer seguiment de les adaptacions curriculars específiques de cada estudiant i de les intervencions, a través del mòdul DOIP.
- La comunicació fluida amb els equips de suport i les famílies, essencial per a la intervenció integral.
- Foment d’una cultura inclusiva. És fonamental promoure valors de respecte, empatia i col·laboració en tota la comunitat educativa, des de la direcció fins a l’aula. Aquest objectiu s’alinea perfectament amb la necessitat d’establir un pla d’acció tutorial (PAT) sòlid, clau per a l’orientació i l’acompanyament educatiu amb impacte de cada estudiant.
Cultura inclusiva i convivència escolar
La inclusió no es limita a la didàctica, sinó que impacta directament en la convivència escolar. Un entorn que valora i normalitza la diversitat és, per definició, un entorn més segur i respectuós.
La necessitat d’aquesta cultura inclusiva es veu subratllada per les preocupants xifres sobre l’assetjament escolar. Per exemple, estudis assenyalen que col·lectius com els joves LGTBI+ o l’alumnat amb discapacitat estan entre els més propensos a experimentar assetjament. En concret, l’informe “Estat de l’educació LGTBI+ 2024”, elaborat per la Federació Estatal LGTBI+, posa de manifest que un 23% d’aquest col·lectiu ha patit actes d’odi en la seva etapa escolar.
En implementar metodologies inclusives, es fomenta el diàleg, la col·laboració i l’empatia, que són els pilars per prevenir l’exclusió i el bullying.
L’educació inclusiva és el camí cap a l’excel·lència educativa. En adoptar metodologies com el DUA i l’aprenentatge cooperatiu i basar-se en sistemes de gestió que faciliten l’atenció a la diversitat a l’aula i les adaptacions curriculars —com Clickedu—, els centres educatius poden transformar les seves aules en espais on cada estudiant té garantit el seu dret a l’èxit i a la participació plena.
