És el disseny de la teva classe un aliat o un obstacle per al teu alumnat? Sovint, ens centrem exclusivament en la programació didàctica, oblidant que l’espai físic és, en realitat, el “tercer mestre”, tal com el descrivia l’influent pedagog italià Loris Malaguzzi, fundador de la filosofia educacional Reggio Emilia, en la seva famosa cita: “Hi ha tres mestres dels nens: els adults, els altres nens i l’espai físic”.
Així, l’organització de l’espai a l’aula no és una qüestió merament estètica; és una decisió pedagògica que impacta directament en la capacitat de concentració i en la dinàmica de treball.
Índice de contenidos
La relació entre espai físic, atenció i rendiment cognitiu
Nombrosos estudis sobre neuroeducació (per exemple, l’Escuela con cerebro de Jesús C. Guillén ofereix lectures molt interessants al respecte) confirmen que existeix una connexió crítica entre l’entorn i el rendiment cerebral. Una aula saturada visualment, mal il·luminada o amb una disposició rígida pot elevar els nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès) i dificultar l’atenció sostinguda.
Per contra, una organització de l’aula pensada per al moviment i la claredat ajuda a fer que el cervell se senti segur i predisposat a l’aprenentatge. Quan un docent sap com organitzar l’aula de manera estratègica, està facilitant que els processos cognitius del seu alumnat s’enfoquin en allò important: el contingut i la interacció.
Elements clau que intervenen en l’organització de l’aula
Per aconseguir una gestió eficient, hem de considerar que l’organització de l’aula no es limita a moure pupitres. Hi intervenen tres factors fonamentals:
- L’espai: La distribució del mobiliari i la creació de zones de circulació fluides.
- El temps: Com els horaris i les transicions entre activitats es reflecteixen en l’ús de l’espai.
- Els recursos: La ubicació dels materials, des de llibres fins a dispositius digitals, perquè siguin accessibles i promoguin l’autonomia.
Distribucions de l’aula segons la metodologia d’ensenyament
No existeix una única manera correcta de disposar els pupitres; la millor distribució és aquella que serveix al teu objectiu pedagògic d’aquell moment. Aquestes són les principals formes d’organitzar l’aula segons la metodologia:
Ensenyament tradicional: files orientades al docent
És la disposició clàssica, ideal per a explicacions magistrals o tasques que requereixen una concentració individual màxima. Afavoreix el contacte visual directe amb el professor, tot i que limita la interacció entre iguals.
Aprenentatge cooperatiu: taules en grups o estacions
Essencial per al treball per projectes i l’avaluació per competències ció per competències. Agrupar les taules en “illes” de 4 o 5 alumnes fomenta el debat, la resolució conjunta de problemes i el desenvolupament d’habilitats socials. És la base d’una aula dinàmica.
Treball per racons: lectura, construcció, art…
Molt comú per organitzar l’aula d’infantil o del primer cicle de primària. L’espai es divideix en zones temàtiques on els alumnes roten, potenciant la llibertat d’elecció i l’aprenentatge autodirigit.
Metodologies actives: aula flexible o “flexible seating”
Inspirada en models com Montessori o Reggio Emilia, aquí no hi ha un front únic. S’utilitzen sofàs, catifes, matalassos, taules altes o fins i tot pilotes de pilates. L’objectiu és que l’espai s’adapti a l’activitat (un debat, una lectura individual o un experiment) i no a l’inrevés.
Seguretat, ergonomia i benestar dins de l’aula
Un aprenentatge profund és impossible si l’alumne no se sent còmode. Per implementar mesures organitzatives a l’aula efectives, hem d’atendre a:
- Mobiliari adequat: Les taules i cadires han de respectar l’ergonomia segons l’alçada i edat de l’alumnat per evitar fatiga física.
- Zones de pas i seguretat: És vital mantenir passadissos lliures per evitar caigudes i assegurar una evacuació ràpida en cas de necessitat. A més, el control de cables i endolls de les eines tecnològiques ha de ser impecable.
- Factors ambientals: La ventilació creuada i una bona il·luminació (preferiblement natural) són determinants per mantenir els nivells d’oxigen i la vigília cerebral.
- Emmagatzematge intel·ligent: L’ús d’etiquetes, caixes transparents i armaris a l’alçada dels nens per a l’emmagatzematge redueix el caos visual i l’estrès.
Eines i recursos digitals que ajuden a organitzar l’aula
La tecnologia actual permet que la gestió física de l’aula sigui molt més àgil. Existeixen recursos que complementen l’organització presencial:
- Aplicacions de gestió: Eines com ClassDojo o Flippity faciliten l’assignació d’espais, el control de torns i la creació de grups aleatoris de manera visual.
- Plataformes integrals: Un entorn com Clickedu permet planificar les activitats i coordinar l’ús d’espais comuns (laboratoris, biblioteques) de manera centralitzada, vinculant la tasca a l’espai necessari.
- Rutines visuals: L’ús de panells interactius per mostrar el “mapa del dia” ajuda els alumnes a anticipar canvis i transicions.
- Maquetació digital: Abans de moure un sol moble, alguns centres utilitzen plantilles digitals o apps de disseny d’interiors per previsualitzar si la nova distribució serà funcional.
Tal com defensa el psicopedagog Francesco Tonucci, “una aula que no canvia mai és una aula que no ensenya res. L’espai ha de ser tan flexible com el pensament dels qui l’habiten”. Per això, optimitzar l’espai és optimitzar l’aprenentatge. Quan la tecnologia i la disposició física s’alineen, l’aula deixa de ser un contenidor de persones per convertir-se en un ecosistema viu de coneixement.
