El percentatge d’espanyols que llegeix llibres per lleure va superar, per primera vegada, el 65 % i va arribar al 65,5 %. Aquesta dada suposa un creixement de 5,8 punts percentuals des del 2017 i reforça el paper de la lectura com a una eina de desenvolupament personal i social.
Així mateix, d’acord amb el nou Baròmetre de lectura publicat, es manté el percentatge de lectors freqüents per sobre del 50 % (51,2 %), fet que suposa que més de la meitat de la població llegeix amb una freqüència almenys setmanal. Aquesta xifra també té una tendència positiva.
Índice de contenidos
Evolució positiva de l’hàbit lector a Espanya
Des de la pandèmia, que va suposar un augment significatiu als índexs de lectura, la tendència s’ha mantingut a l’alça. És una bona notícia per a la comunitat educativa, i suposa un cert alleugeriment després dels resultats decepcionants de l’informe PISA i la polèmica sobre el rendiment del nostre alumnat, ja que el desinterès per la lectura entre els joves ha estat tradicionalment un dels desafiaments del professorat a l’aula. La combinació dels llibres en paper amb la tecnologia educativa pot resultar molt beneficiosa per augmentar la motivació i l’interès dels joves cap a la lectura, tenint en compte els avantatges de les TIC en educació.
Aquests resultats han estat qualificats com «un triomf col·lectiu» per part del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que ha destacat a la presentació de l’informe que l’hàbit lector està cada vegada més arrelat a la societat espanyola.
Tot i això, segons l’estudi elaborat per Conecta per a la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE), amb el patrocini de CEDRO i en col·laboració amb el Ministeri de Cultura, persisteix un desafiament important: el 34,5 % dels espanyols no llegeix mai o gairebé mai. El percentatge de no lectors decreix gairebé sis punts des del 2017, però continua sent una xifra elevada. La manca de temps és el principal argument per a aquells que no llegeixen o llegeixen de manera ocasional. Gairebé cinc de cada deu persones així ho reconeixen. Un 27 %, per la seva banda, afirmen preferir emprar el seu temps en altres entreteniments. El 25 % dels no lectors apunten directament que tenen manca d’interès per la lectura.
“Hem de redoblar els esforços per reduir aquest terç de la població que segueix sense tenir la lectura entre les activitats de lleure”, ha explicat Daniel Fernández, president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya.
Atès que les franges de població que addueixen manca de temps per llegir són les de població en edat de treballar, el ministre ha assenyalat la necessitat de “reduir la jornada laboral, cosa que ens dóna l’oportunitat també de guanyar en cultura i guanyar temps per a la lectura”.
Qui són els principals lectors a Espanya?
El Baròmetre d’hàbits de lectura 2024 indica que el perfil del lector tipus a Espanya és una dona jove amb estudis universitaris i que viu a l’àmbit urbà. Segons l’informe, el 71,7 % de les dones llegeixen en el seu temps lliure, superant els homes a tots els trams d’edat. La bretxa entre gèneres també ha augmentat respecte a l’any passat, passant de 9,3 el 2023 als actuals 12,7 punts percentuals.
A més, l’estudi contribueix a trencar un dels falsos mites que persisteixen a la nostra societat, segons el qual els joves no llegeixen. Segons les dades del Baròmetre, per edats, la població entre 15 i 24 anys continua sent la més lectora del nostre país i arriba al 75,3 % del total en aquest tram d’edat.
En el desglossament per edats, hi ha una altra dada que crida l’atenció al Baròmetre de lectura: el fort creixement de l’hàbit de lectura experimentat entre la població de més edat (més de 65 anys). Des del 2017 s’ha produït un increment de 10,6 punts percentuals als índexs de lectura d’aquesta població. Aquestes xifres semblen reflectir l’efecte de la incorporació a aquests trams d’edat de les generacions de nens i nenes que van anar accedint a l’ensenyament i hi van adquirir l’hàbit lector.
On es llegeix més a Espanya?
Pel que fa a la distribució geogràfica, la Comunitat Madrid lidera el rànquing amb un 72,1 % de lectors per lleure. Cinc comunitats autònomes més es troben per sobre de la mitjana nacional respecte al percentatge de lectors en temps lliure: País Basc (69,4 %), Catalunya (68,9 %), Navarra (68,2 %); La Rioja (67,3 %) i Galícia (66,2 %).
A l’extrem oposat se situen Extremadura (56,7 %), Canàries (60,5 %) i Cantàbria (61 %), les comunitats amb menys lectors.
Més enllà de les xifres concretes, pràcticament totes les comunitats milloren o mantenen els índexs de lectura respecte a l’any passat.
Impacte de l’educació als hàbits de lectura
Per nivell d’estudis, el 84,4 % de la població amb estudis universitaris es declara lectora. A més, a l’últim any es registra un increment de lectors entre la població amb estudis primaris, que passa del 38,1 % al 39,5 %. Si comparem aquestes dades amb les del 2017, a tots els nivells es van registrar increments, sent els més destacats els 4,3 punts percentuals del nivell d’educació secundària i els gairebé quatre punts percentuals del nivell universitaris.
D’altra banda, la lectura a les llars amb nens continua sent majoritària. El 78 % dels pares amb fills menors de sis anys els llegeixen llibres, una dada que reflecteix un augment respecte al 76 % registrat el 2023. Així mateix, el 82,5 % dels nens entre 6 i 9 anys llegeix en el temps lliure. D’aquesta manera, la lectura es consolida com un hàbit essencial des de la infància gràcies a l’impacte de l’educació. De fet, el nivell educatiu és la variable amb més impacte a la lectura de llibres.
Creixen els lectors digitals i els usuaris d’audiollibres
El Baròmetre d’Hàbits de Lectura 2024 reflecteix un creixement dels lectors en format digital després d’uns anys d’estancament. El percentatge de lectors digitals ha crescut fins al 31,7 % de la població. L’E-reader (12,7 %), l’ordinador (11,1 %) i el mòbil (10,9 %) són els dispositius més utilitzats per a la lectura de llibres digitals.
Pel que fa a la manera com van obtenir els llibres digitals, prop d’un 40 % va assenyalar que els va descarregar pagant, fet que suposa un increment de gairebé 10 punts des del 2017. El 61,5 % va afirmar que se’ls va baixar gratuïtament d’Internet, i d’ells el 66 % van reconèixer saber perfectament que la descàrrega no era legal.
D’altra banda, els audiollibres continuen guanyant terreny, amb un 7,9 % d’usuaris a Espanya, i són més populars entre els joves de 14 a 45 anys.
Segons la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, aquesta diversificació en els formats de lectura reflecteix la capacitat del sector editorial per adaptar-se als canvis d’hàbits de consum.
On es compren els llibres?
Pel que fa a la compra de llibres -excloent-ne els llibres de text-, el percentatge de la població espanyola que va adquirir almenys un llibre al llarg del 2024 es va situar en el 53,8 %. Aquesta xifra representa una pujada de 6,5 punts percentuals des del 2017.
Tot i l’auge de les plataformes digitals, la llibreria tradicional continua sent el principal canal de compra de llibres a Espanya. El 2024, el 44 % dels compradors van optar per aquest format, seguit per les compres en línia (26 %) i les cadenes de llibreries (13 %).
L’assistència a les biblioteques es va ressentir durant la pandèmia amb un descens del nombre d’usuaris com a conseqüència de les restriccions. Aquesta caiguda no s’ha recuperat, si bé els darrers anys s’ha anat incrementant. El 28,8 % va acudir a aquestes institucions el 2024. El que també segueix creixent és la valoració que li atorguen els usuaris, que se situa en una nota mitjana de 8,3, un notable alt.
