La baixa comprensió lectora a Espanya planteja la necessitat d’abordar el problema i cercar solucions efectives que ajudin els docents a millorar la competència lectora dels seus alumnes.
En aquest article, reflexionarem sobre les causes del problema i explorarem algunes estratègies pedagògiques que es poden utilitzar a l’aula per fomentar la comprensió lectora.
Índice de contenidos
El repte de la comprensió lectora a Espanya
Segons els informes més recents, Espanya es troba per sota de la mitjana europea pel que fa als nivells de comprensió lectora del seu alumnat, i en els darrers cinc anys ha patit una reculada significativa, encara que aquesta pèrdua s’ha produït també en altres països.
L’avaluació internacional PIRLS, l’edició de 2021 de la qual s’acaba de publicar, assenyala que els nens de quart de primària, de nou i deu anys, han perdut set punts en comprensió lectora. D’acord amb l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), encarregada de fer aquesta prova cada lustre, aquests set punts representarien mig trimestre.
PIRLS defineix la comprensió lectora com a “l’habilitat per comprendre i utilitzar les formes lingüístiques escrites requerides per la societat i/o valorades per l’individu. Els lectors són capaços de fer significat a partir d’una varietat de textos. Llegeixen per aprendre, per participar a les comunitats de lectors de l’àmbit escolar i de la vida quotidiana, i per gaudir-ne personalment”.
La lectura és la interacció entre text i lector, comprensió és la interpretació que fa el lector de la idea expressada per l’autor. Si l’escrit no és de l’interès del lector, no elaborarà un significat i la lectura només quedarà com el desxifrat de paraules”, va escriure la psicopedagoga Margarita Gómez Palacios, pionera en propostes per a la comprensió lectora.
Per què l’alumnat d’Espanya té una baixa taxa de comprensió lectora?
Però, quines són les causes que han provocat que el nostre alumnat tingui una baixa taxa de comprensió lectora? Entre els factors a considerar, segons els experts podem esmentar la manca de motivació per la lectura, l’escassa pràctica de la lectura a la llar i la influència de les noves tecnologies en la manera com els nens interactuen amb el text escrit, així com les conseqüències de la pandèmia per Covid-19:
- Manca de motivació per la lectura. Molts nens no troben un veritable interès a submergir-se als llibres i consideren la lectura com una tasca avorrida i obligatòria. Aquesta manca de motivació pot estar relacionada amb la manca d’accés a una àmplia varietat de llibres i gèneres literaris, així com l’absència de models a seguir que els transmetin la importància i el plaer de la lectura.
- Baix índex de lectura. A Espanya es llegeix poc: només el 52% de la població llegeix com a mínim una vegada a la setmana. Això vol dir que gairebé la meitat de la població no llegeix de manera habitual. Si els pares no llegeixen, és difícil que els seus fills s’enganxin als llibres.
- Influència de les noves tecnologies. L’accés constant a dispositius electrònics pot desviar l’atenció dels nens cap a altres activitats que potser no semblen tan estimulants perquè no són tan visuals, cosa que relega la lectura a un segon pla. Això adquireix més importància encara quan els adults de la llar també desenvolupen certa addicció per les pantalles. Com que les famílies són els primers mediadors de lectura, els comportaments es repeteixen.
- Pandèmia per Covid-19. Les conseqüències del lock down han exacerbat aquest problema, ja que el tancament d’escoles i la transició a l’aprenentatge en línia han limitat el contacte directe amb els llibres i la interacció amb els companys i els docents, afectant negativament la pràctica i el gust per la lectura.
L’experiència de Suècia i la reducció de l’ús de pantalles
Suècia, que ocupa el novè lloc a l’informe PIRLS de comprensió lectora, ha pres una mesura interessant en reconèixer que l’ús excessiu de pantalles a l’aula pot ser perjudicial per a la comprensió lectora. Ha optat per posar fre a la seva estratègia de digitalització de les aules i ha promogut el retorn a l’ús de llibres impresos i materials físics d’aprenentatge. Aquesta mesura es basa en la idea que la interacció tàctil amb el paper i l’absència de distraccions digitals poden afavorir una concentració i comprensió majors. De fet, el ministeri d’Educació suec va sol·licitar informes a més de 60 experts sobre la digitalització a les aules i tots van concloure que “la recerca del cervell en nens mostra que no es beneficien de l’ensenyament basat en pantalles”.
Tot i que la mesura sueca pot resultar sorprenent en el context d’un món cada cop més digital, és important reflexionar sobre com equilibrar l’ús de tecnologia amb la necessitat de desenvolupar habilitats de comprensió lectora sòlides en els infants. Segurament la clau és trobar un punt d’equilibri, aprofitant els avantatges de la tecnologia i, alhora, promovent una relació saludable amb els textos escrits tradicionals.
Consells per millorar la comprensió lectora
La comprensió lectora no afecta només les matèries de llengua i literatura. Tots sabem que la resolució d’un problema matemàtic també depèn de la comprensió lectora, per posar-ne només un exemple. Així que és clau ajudar els alumnes a millorar les seves habilitats lectores. Heus aquí algunes idees:
- Fomentar l’amor per la lectura. Els docents poden promoure un ambient d’entusiasme i de curiositat per la lectura, presentant llibres interessants i desafiant els alumnes a descobrir noves històries. Organitzar activitats de lectura compartida i discussions en grup pot despertar l’interès i el gust per la lectura.
- Ensenyar estratègies de comprensió. És fonamental ensenyar als estudiants tècniques i estratègies per comprendre i analitzar el contingut dels textos. Això pot incloure la identificació de paraules clau, la inferència de significats a través del context, la formulació de preguntes abans i després de la lectura, i la síntesi de la informació rellevant.
- Integrar la lectura a totes les matèries. La lectura no ha de ser exclusiva de l’assignatura de llengua i literatura. Els docents poden incorporar la lectura a totes les àrees del currículum, utilitzant textos relacionats amb les temàtiques d’estudi. Això ajudarà els alumnes a comprendre com la lectura és essencial per a l’aprenentatge en totes les disciplines.
- Promoure la lectura a la llar. És important involucrar els pares i cuidadors en el procés de millora de la comprensió lectora. Els docents poden proporcionar recomanacions de llibres, establir programes de lectura en família i compartir estratègies per fomentar la lectura a casa.
- Fomentar les biblioteques escolars i permetre accedir-hi a les famílies. Fins a 200 investigadors espanyols han signat un manifest en defensa de les biblioteques escolars i l’accés a les lectures en paper. “Una biblioteca escolar no només és un edifici de maons i prestatgeries, és un espai de coneixement, de teixir converses i de teixir entre les diferents assignatures”, ha assenyalat Gemma Lluch, catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat de València i una de les pioneres a participar en aquest manifest.
Fonamental a l’aprenentatge
La comprensió lectora és una competència essencial en el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Davant del desafiament que afrontem a Espanya, és fonamental que els docents adoptin estratègies efectives per millorar la comprensió lectora a l’aula. El problema també s’ha de tractar a casa, perquè les famílies són el model que segueixen els més petits.
En aquest sentit, l’experiència de Suècia ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre l’ús de pantalles i el contacte amb els llibres impresos, tot cercant un enfocament que s’adapti a les necessitats dels nostres estudiants en un món cada cop més digitalitzat.
