Sembla que va ser ahir quan, a finals del 2022, la irrupció de ChatGPT va sacsejar els fonaments de la comunitat educativa. Aleshores, els claustres i els mitjans de comunicació debatien entre el pànic al plagi massiu i la fascinació tecnològica. Quatre cursos escolars després, la marea inicial ha amainat i el debat ha madurat. La gran pregunta ja no és si la intel·ligència artificial destruirà o salvarà l’escola, sinó com està redefinint el dia a dia real de les aules i on s’estan posant els límits. Fem balanç de quatre anys d’IA a les aules.
Índice de contenidos
L’evolució del rol docent amb la IA
En aquest quadrienni hem transitat per fases molt diferenciades. Del veto preventiu dels primers mesos es va passar a una experimentació individual i silenciosa per part de molts professors. Avui dia, la IA forma part del paisatge quotidià, però el seu rol s’ha redefinit radicalment.
El professorat ha entès que la tecnologia no substitueix el vincle pedagògic. La funció actual s’orienta més aviat a actuar com un filtre crític i un curador de continguts. Lluny de delegar l’ensenyament en l’algorisme, els docents utilitzen les eines d’IA com a suport per alleugerir la burocràcia, inspirar dinàmiques de classe o proposar esborranys d’exercicis que després adapten al context real dels alumnes. A l’enquesta anual al professorat de Sanoma Learning de 2025, es va revelar una acceptació creixent dels docents cap a la IA com una eina per millorar la productivitat, encara que es mostraven recelosos sobre la possibilitat que millorés els resultats de l’aprenentatge. Per això el valor del mestre és avui més insubstituïble que mai: és qui ensenya a dubtar, a contrastar i discernir entre una resposta automatitzada i el coneixement rigorós.
Pel camí, els docents han hagut d’aprendre a dissenyar feines on l’ús de la IA està permès, o bé l’han prohibit i s’han vist obligats a recórrer a eines que els ajudin a detectar quins escrits estan realitzats amb intel·ligència artificial.
Per a l’alumnat també ha suposat un canvi important. Molts joves ja són experts usuaris d’eines d’IA, tenen un repertori complet i usen apps especialitzades segons la feina que hagin de realitzar. Alguns es limiten en fer un copiar-enganxar, però altres han integrat aquestes solucions en un procés de recerca i confrontació de fonts que els resultarà molt útil a la seva vida laboral més endavant.
“És com fer matemàtiques amb calculadora. Què fas, prohibeixes la calculadora? No, la integres i redefineixes els problemes i exercicis ”.
– Manel, professor de Batxillerat
Fatiga tecnològica i rebuig a la IA a l’aula
Tot i això, seria fals pintar un panorama idíl·lic. Paral·lelament a la seva adopció, ha crescut un corrent d’escepticisme i fatiga digital als centres educatius.
Molts docents i experts alerten sobre els riscos col·laterals de normalitzar la IA massa de pressa:
- La pèrdua de capacitats cognitives bàsiques: Preocupa que l’alumnat externalitzi processos fonamentals com ara la redacció argumentativa, la memorització comprensiva o el pensament crític abans d’haver-los consolidat de manera orgànica.
- La bretxa d’atenció i el biaix de confirmació: Estudiants que accepten com a dogmàtiques les respostes generades per una màquina sense qüestionar-ne la veracitat.
- El factor humà devaluat: El temor que la interacció constant amb pantalles empobreixi la socialització, l’empatia i la comunicació oral a l’aula.
Aquest sector crític defensa que l’escola ha de continuar sent precisament un refugi analògic on potenciar el contacte humà i l’esforç cognitiu pur.
Restriccions en l’ús de la tecnologia a les escoles
A aquest debat pedagògic s’hi afegeix un factor determinant: la resposta institucional. En els darrers temps, tant el Ministeri d’Educació com diverses comunitats autònomes a Espanya han avançat cap a marcs normatius més estrictes i recomanacions de restricció.
Davant la deriva hipertecnològica d’anys anteriors, s’està consolidant una línia clara de prohibició o limitació severa de l’ús de pantalles i eines d’intel·ligència artificial a les etapes educatives d’Infantil i Primària. Catalunya n’és un exemple clar: la Generalitat està preparant més de 60 mesures per reduir l’ús de les pantalles i prohibir la IA a l’escola fins als 14 anys (llegir article a El País).
“La tecnologia té avantatges, però també riscos segons les evidències científiques, per això volem afavorir que es doni un ús correcte de les pantalles per possibilitar el benestar digital”.
– Salvador Illa, president de Catalunya
Com Catalunya, altres comunitats autònomes han pres un camí semblant. Galícia va ser pionera a prohibir l’ús de telèfons mòbils en horari escolar mitjançant una instrucció oficial de la Xunta. Així mateix, la Comunitat de Madrid ha prohibit l’ús de pantalles i ordinadors a Educació Infantil i Primària per a centres públics i concertats, i ha apostat per recuperar els suports físics i els llibres de text tradicionals en els primers anys d’escolarització. En el mateix sentit s’estan alineant altres comunitats autònomes.
L’argument principal de les administracions i els comitès d’experts en salut infantil és clar: el cervell en desenvolupament dels nens petits necessita estímuls sensorials, manipulació d’objectes reals i socialització física, no pas algoritmes predictius.
Aquestes directrius busquen posar fre a la primera exposició, establint que la digitalització no pot ni ha de ser una carrera obligatòria des dels primers anys d’escolarització, sinó una eina de maduresa posterior i sempre sota supervisió estricta.
Tecnologia amb propòsit pedagògic: el Teacher Assistant
En aquest context, Sanoma Learning ha desenvolupat l’AI Teacher Assistant, una eina impulsada per intel·ligència artificial per ajudar el professorat al seu dia a dia. Aquest assistent està dissenyat específicament per estalviar temps i facilitar l’aprenentatge personalitzat, donant suport als docents en tasques clau com ara la creació d’exercicis, l’adaptació de textos, la revisió de continguts i la planificació de lliçons.
Lluny de ser una tecnologia genèrica, aquesta solució es fonamenta en materials educatius d’alta qualitat i en una base pedagògica i didàctica sòlida. Sota un enfocament responsable que manté sempre el professor al centre, l’eina busca apoderar el docent seguint la premissa que no es construeix només per als professors, sinó amb ells, en paraules d’Oleg Sokolov, director de Data i AI a Sanoma Learning. L’objectiu últim és alliberar el mestre de la càrrega burocràtica perquè pugui centrar-se en el punt veritablement important: acompanyar cada alumne perquè assoleixi el seu màxim potencial.
Cap a una treva reflexiva
Fer balanç després de quatre cursos de ChatGPT ens situa en un punt de prudència. La intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se, però el pèndol educatiu està oscil·lant cap a la moderació. La clau del present i del futur ja no és quanta tecnologia som capaços de fer a classe, sinó saber quan apagar la pantalla per recuperar l’essència de l’aprenentatge humà.
