Sanoma Learning, grup líder en educació a Europa al qual pertany Clickedu, ha publicat els resultats de l’enquesta al professorat de 2026, que revela els principals motors i reptes en l’educació primària, secundària i de formació professional, i dona veu al professorat de tota Europa. Aquest any, l’enquesta europea al professorat s’ha dut a terme a 14 països, comptant amb la participació rècord de 20.000 docents que han avaluat el compromís de l’alumnat, els resultats d’aprenentatge i l’eficiència docent.
Sobre la encuesta
L’estudi ofereix una visió àmplia sobre el context laboral del professorat, les prioritats i les barreres percebudes per aconseguir millors resultats d’aprenentatge en l’educació primària i secundària a Europa.
- Països inclosos el 2026: Finlàndia, Suècia, Països Baixos, Bèlgica, Polònia, Espanya i Itàlia, tots ells amb mostres de gran mida. S’han inclòs mostres addicionals de mida més reduïda procedents d’Alemanya, Noruega, Dinamarca, Irlanda, Letònia, Lituània i Luxemburg.
- Etapes educatives cobertes: Primària, secundària (entesa com a secundària general, és a dir, CINE 23 i 34 segons la Classificació Internacional Normalitzada de l’Educació de la UNESCO) i formació professional (secundària professional, és a dir, CINE 25 i 35).
- Ponderació de dades: En fer referència a diversos països, els resultats es ponderen de manera proporcional al nombre de docents de primària, secundària i formació professional de cada territori.
- Mostra: La mostra està composta majoritàriament, tot i que no de forma exclusiva, per docents contactats per correu electrònic a través de les empreses locals de Sanoma, incloent-hi Clickedu.
- Metodologia i evolució: L’enquesta ha estat dissenyada per Sanoma i es realitza de forma regular des de 2021 (també es va dur a terme entre 2015 i 2020 amb una metodologia diferent). Per motius de coherència, en comparar els resultats de 2026 amb els d’anys anteriors, només s’inclouen Finlàndia, Suècia, Bèlgica, Països Baixos, Polònia, Espanya i Itàlia, ja que les dades dels països amb participació parcial varien d’un any a l’altre.
- Recopilació de dades: La recollida de dades ha estat realitzada per GfK, una empresa de NIQ.
Principales conclusiones de 2026
1. El professorat demana IA educativa, no eines genèriques adaptades a l’aula.
Els docents mostren un interès creixent de l’ús de la intel·ligència artificial, però exigeixen que sigui específica per a l’àmbit educatiu, fonamentada en la pedagogia i la didàctica, alineada amb els currículums i perfectament integrada en els materials d’aprenentatge de confiança.
2. L’ús de la IA s’accelera amb rapidesa, tot i que predomina el caràcter genèric.
El percentatge de professors que preveu utilitzar la IA per preparar materials d’aprenentatge ha crescut amb força, passant del 49% entre 2023-2025 al 63% el 2026. Aquest ús es concentra majoritàriament en eines de propòsit general com ChatGPT en lloc de solucions de IA específiques per a l’educació, una escletxa que s’explica menys per les preferències del professorat i més per l’actual escassetat d’eines de IA altrament educatives.
Tot i que cada vegada són més els docents que planen utilitzar la IA i consideren que els estalvia temps, només una petita minoria creu que millori els resultats d’aprenentatge de l’alumnat. Això posa de manifest la urgent necessitat de desenvolupar eines de IA enfocades al sector educatiu.
3. L’aprenentatge híbrid (blended learning) es consolida com la nova normalitat.
Les eines digitals s’utilitzen de forma cada vegada més generalitzada, però el format en paper continua sent fonamental. El professorat no camina cap a models 100% digitals; en el seu lloc, prefereix una combinació equilibrada de suports físics i digitals.
4. El professorat nòrdic es mostra més prudent davant la digitalització que molts dels seus homòlegs europeus.
Els docents de països amb un alt nivell de digitalització, com Finlàndia i Suècia, s’estan decantant per una preferència més elevada cap al paper i adopten una postura més cauta davant els models purament digitals, mentre que els mercats del sud i centre d’Europa es mostren més optimistes respecte a l’aprenentatge digital.
5. Els docents reclamen més personalització, però no tenen el temps i la capacitat per aplicar-la de forma constant.
La diferenciació i la personalització es perceben com a elements clau, especialment davant l’augment de les escletxes de coneixement i les necessitats d’educació inclusiva a les aules; així i tot, al professorat li costa implementar aquesta personalització a gran escala.
