Els resultats recents de l’informe PISA 2025 han tornat a encendre el debat educatiu a Espanya. Amb 451 punts en lectura i 457 en matemàtiques, el nostre país se situa novament per sota de la mitjana de l’OCDE. Més enllà de les xifres absolutes, el que preocupa més la comunitat educativa és l’evolució negativa respecte als registres del 2015: es produeix un descens significatiu en el percentatge d’alumnat que assoleix nivells d’excel·lència i un increment dels estudiants amb baix rendiment.
L’informe posa el focus en dificultats molt concretes: la manca de lectura sostinguda i els problemes de l’alumnat per avaluar informació complexa, connectar fonts diferents, fer una lectura crítica o aplicar els coneixements matemàtics a situacions pràctiques del món real.
Davant aquest escenari, sorgeixen preguntes inevitables: Què falla a les aules i com es pot revertir aquesta tendència?
Índice de contenidos
Reaccions sobre les causes dels mals resultats de PISA 2025
La publicació de les xifres de PISA 2025 va provocar una onada de reaccions entre polítics, analistes i la mateixa comunitat educativa. De manera immediata, es van assenyalar múltiples culpables —des de la irrupció de les pantalles fins als canvis metodològics—, i van obrir un debat necessari sobre què està fallant realment.
Entre les anàlisis més esteses, destaquen diverses reflexions sobre el context actual:
- La cultura de l’scroll i de la immediatesa: Vivim en una societat dominada pel consum de continguts breus, ràpids i d’estímul constant (xarxes socials, vídeos de pocs segons, etc.). Aquest hàbit dificulta el desenvolupament de la lectura sostinguda, la concentració perllongada en textos de més de 400 paraules i la capacitat d’aprofundir sense cercar una gratificació o resposta immediata.
- Més dades, menys anàlisi crítica: La sobreabundància d’informació ha fet que l’alumnat consumeixi dades de forma passiva, és a dir, costa estructurar-les, inferir significats, contrastar fonts o diferenciar opinions de fets reals.
- El repte de l’atenció i l’esforç: Aprendre o resoldre un problema complex requereix temps, aturar-se, equivocar-se i tornar-ho a intentar. En un entorn digital que premia la velocitat, la tolerància a la frustració ha baixat, cosa que es tradueix en respostes més impulsives o en l’abandonament primerenc davant d’exercicis llargs.
- L’ús de la tecnologia a la llar vs. a l’escola: Es tendeix a demonitzar la tecnologia a les aules, però els experts recorden que el veritable ús intensiu i no guiat de dispositius es produeix fora de l’entorn escolar. L’escola no pot viure al marge del que és digital, s’ha de convertir en l’espai segur on s’ensenyi a fer servir la tecnologia amb criteri.
Lluny de buscar un únic culpable o etiquetar tota una generació, aquestes causes reflecteixen un canvi social global que afecta tant joves com adults, i plantegen la necessitat de reorientar les estratègies pedagògiques.
Un espai per a la reflexió sobre PISA 2025: la XVII Trobada Educación 3.0
Per donar resposta a aquestes incògnites des de l’assossec i el rigor pedagògic, Educación 3.0 va organitzar amb la col·laboració de Santillana i Anaya la XVII Trobada Educación 3.0, sota el títol “Després de PISA: com podem millorar la comprensió lectora i les matemàtiques a l’aula?”.
La sessió va reunir destacats professionals del sector: Carolina Blázquez, directora de Continguts de Llengua de Santillana; Carmen Carrasco, responsable de l’àrea de Llengua d’Anaya; Lola Gil, escriptora i mediadora de lectura juvenil; José Luis García, subdirector del col·legi El Altillo International School de Cadis, i Rosma Yagüe, directora pedagògica del col·legi Las Colinas de València, sota la moderació de Javier Palazón, director d’Educación 3.0.
Conclusions i propostes dels experts
Del debat van sorgir reflexions molt valuoses i propostes aplicables al dia a dia dels centres educatius. Des de Clickedu et resumim els punts més interessants de la trobada:
1. No es tracta només d’avaluar la lectura, sinó d’ensenyar a comprendre
Els experts coincideixen que l’error tradicional a les aules i als materials educatius ha estat donar per fet que la comprensió lectora s’adquireix sola.
- La «gimnàstica» de la lectura: És necessari dedicar espais pautats a desgranar els textos, ensenyar a cercar idees principals, identificar connectors i treballar la inferència i el judici crític.
- Més enllà dels textos literaris: L’alumnat es desenvolupa pitjor davant de textos informatius o tècnics (com un prospecte mèdic). És vital ampliar la tipologia de lectures en totes les matèries.
2. Les matemàtiques com a eines de raonament, no com a repetició
En l’àmbit matemàtic, el principal escull no sol ser el càlcul mecànic, sinó la comprensió de l’enunciat.
- Contextualització real: Plantejar les matemàtiques mitjançant problemes aplicats al dia a dia (com l’educació financera) capta l’atenció de l’alumnat i dota de sentit l’aprenentatge.
- Gestionar l’error i la frustració: Els experts van recalcar la importància de l’esforç productiu (concepte conegut en anglès per good struggle). Equivocar-se no és fracassar, sinó una oportunitat d’or per reflexionar sobre el procés de raonament i treballar la resiliència davant de la frustració.
3. El paper de la tecnologia i la Intel·ligència Artificial: aliades, no substitutes
Davant l’auge de la cultura de l’scroll ràpid i les respostes automàtiques de la IA, els ponents van coincidir que no es pot demonitzar la tecnologia, però sí regular-ne l’ús.
- Pensament crític davant la xarxa: Cal ensenyar l’alumnat a dubtar de la informació que ofereixen internet o les eines d’IA, contrastant fonts i avaluant-ne la veracitat.
- Personalització de l’aprenentatge: Ben utilitzada, la tecnologia permet als docents adaptar els recursos i atendre la diversitat de l’aula —des dels alumnes amb dificultats fins als d’altes capacitats— de manera molt més àgil.
4. Un pla coordinat de centre i el valor de l’hàbit lector
Perquè tingui efecte, la millora d’aquestes competències no pot recaure únicament sobre el departament de llengua o de matemàtiques.
- Coordinació transversal: Totes les assignatures han d’exigir pautes comunes de lectura, subratllat i interpretació d’enunciats.
- Connectar amb els interessos de l’alumnat: Apropar lectures actuals amb què els joves connectin i establir un equilibri entre el suport digital i el format tradicional en paper (incloent-hi l’escriptura a mà) són claus imprescindibles per recuperar l’atenció i l’hàbit lector.
Si et vas perdre la trobada o vols aprofundir en aquestes propostes per revertir els resultats de l’informe PISA i millorar la comprensió lectora i les matemàtiques, pots veure el vídeo íntegre de la sessió aquí a sota.
PISA 2025, un toc d’atenció
Els resultats de PISA 2025 no han d’entendre’s com una etiqueta generacional, sinó com una brúixola i un toc d’atenció per a tota la comunitat educativa. Revertir aquestes dades no depèn d’una única solució màgica, sinó de teixir una estratègia comuna: combinar l’hàbit lector i el raonament crític, ensenyar de manera explícita a comprendre més enllà de les dades, i utilitzar la tecnologia i la intel·ligència artificial com a eines intel·ligents al servei del docent i de l’aprenentatge profund.
